Els temps han canviat, però els canvis en educació són lents. Enfora ens queden les primeres escolaritzacions massives del s.XIX, que van ser de vital importància. Actualment la reforma educativa a les escoles és necessària.
Per
començar, la formació del professorat està mal enfocada i només aconsegueix
convertir als alumnes en persones conformistes i obedients (ja sigui al mestre,
professor, polític, mitjà de comunicació...) anul·lant la pròpia capacitat de
decisió dels alumnes. Però els mestres/professors mateixos són així perquè així
han estat formats i, per por o per ignorància, són incapaços de canviar el
sistema.
Per
moltes reformes educatives que es duguin a terme, si no es canvia, en primer
lloc, el pla d’estudis de Magisteri i, en segon lloc, qui (i com) es considera
apte per impartir classes tot seguirà igual.
A la majoria de mestres d’infantil i primària els manca creativitat i obliguen a una càrrega de deures que desmotivaria a qualsevol. Durant el Grau de Magisteri pocs tendran la sort de sentir a parlar de metodologies alternatives i eficaces, com ara Montessori, Reggio Emilia, Waldorf, Freinet... i molt menys seran capaços de posar-les en pràctica.
En
el cas dels professors, siguem clars: la majoria no ho és per vocació (cosa que
sí sol passar amb els mestres), sinó que hi arriba quan és incapaç de trobar
cap altra sortida als seus estudis. Bé per la seva pròpia mediocritat
(independentment de les notes obtingudes durant la carrera) o bé per comoditat
(treure una oposició és més fàcil que trobar una sortida alternativa) obliden
que si van estudiar Història, Geografia, Matemàtiques... va ser justament per
ser historiadors, arqueòlegs, geògrafs, matemàtics, investigadors, etc. Així
doncs, si ells mateixos obliden el motiu pel qual van triar els seus estudis,
difícilment podran transmetre amor per l’assignatura de la què en són docents.
És
cert que hi ha mestres/professors creatius i originals, però són minoria.
Aleshores, els alumnes juguen a una mena de tómbola on rebran un tipus o altre
d’educació en funció de la persona que li toqui com a docent.
D’aquesta
manera i injustament, la immensa majoria d’estudiants no pot gaudir del que
s’anomena bon mestre/professor: aquell que destaca sobre els altres per la seva
innovadora metodologia; que transmet curiositat quan imparteix una amena classe
magistral; que fomenta el treball cooperatiu sense oblidar les necessitats
individuals...
(Sí, sí que existeixen docents que encaixen més o menys en aquesta descripció idíl·lica).
(Sí, sí que existeixen docents que encaixen més o menys en aquesta descripció idíl·lica).
És
necessari desenvolupar el pensament crític, educar des de la llibertat i el
respecte, i encara que el sistema educatiu actual sigui exageradament
encorsetat, els mestres/professors tenen l’obligació d’humanitzar l’educació
mitjançant la limitada llibertat de càtedra.
Per encarar
la reforma del sistema, s’ha de girar la mirada caps els nins i joves. Evitar
dividir les classes per edat i fer-ho millor per ritmes* i gustos milloraria
l’aprenentatge, doncs és impossible que en una aula amb 30 alumnes tots tinguin
els mateixos interessos en el mateix moment.
I
d’això es tracta, no d’ensenyar, sinó de deixar aprendre gràcies a la
curiositat innata (la qual aviat desapareix per culpa de l’obligatorietat dels
estudis reglats per un rígid pla, que no permet treballar per relacions
temàtiques, sinó per assignatures).
No
seria millor que cada professor comptés amb la seva pròpia aula (amb els
recursos que trobés necessaris) i que fossin els alumnes que amb total
llibertat anessin d’una aula a l’altra amb l’assessorament d’un tutor?
Que
més dóna si un dia un alumne passa tres hores a l’aula de física (perquè està
molt capficat en un problema i no el vol deixar) o dues a la de filosofia
(perquè s’ha obert un debat que l’interessa especialment); i què si al dia
següent decideix cada 20 minuts canviar d’assignatura per veure què hi ha de
nou o passar el dia d’esbarjo perquè necessita descansar i socialitzar; quin
perill hi ha en què a una aula hi hagi grups d’edats diferents (és més, sol ser
molt enriquidor per a tots)...
La figura del tutor se torna especialment eficaç quan aconsegueix una educació holística en totes i cada una de les àrees obligatòries d’ensenyança, i promou assignatures d’enriquiment curricular.
La figura del tutor se torna especialment eficaç quan aconsegueix una educació holística en totes i cada una de les àrees obligatòries d’ensenyança, i promou assignatures d’enriquiment curricular.
En
sentir-se preparat (independentment de l’edat), l’alumne en qüestió no tendria
problema de fer el pas cap a la Universitat, la Formació Professional o el món
laboral.
*
Normalment serien tres grups flexibles de 6 a 10, de 11 a 14 i de 15 a 18.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada